El règim franquista va justificar la repressió durant la guerra i durant la dictadura com a resposta als abusos dels "rojos". Però, ja des de l'endemà de les eleccions del febrer del 36, els militars colpistes conspiren per canviar per la força el resultat de les urnes. La violència planificada d'antuvi no es limita al cop d'estat: és una autèntica estratègia del terror que els havia de permetre eliminar qualsevol "semilla republicana". Segons els estudis més recents, mentre que l'anomenada violència revolucionària acostumava a ser producte d'avalots populars, els nacionals l'havien planificada. El govern de la República va intentar mantenir el control sobre els elements més extremistes, però per contra els generals revoltats, com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco, llançaven consignes per escampar una dura repressió. Repressió que s'aplicava no només sobre membres de l'exèrcit enemic, sinó també sobre civils, homes, dones, vells i joves. Milers de persones van ser afusellades sense judici, tretes de casa seva i "paseadas", és a dir, assassinades en qualsevol cuneta o a la tàpia d'un cementiri. Són els desapareguts del franquisme, persones que no tenen cap certificat de defunció i que les seves famílies fa més de 60 anys que busquen. La primera part del reportatge se centra en la repressió que van patir moltes poblacions d'Andalusia i d'Extremadura, que no van tenir temps d'oposar resistència a l'entrada dels nacionals, amb la tristament famosa matança de Badajoz, on milers d'opositors van ser assassinats a la plaça de toros, i l'anomenat terror calent d'assassinats a les cunetes i "passejos". Passats els primers mesos de guerra, es porta a terme una repressió més legal. Se succeeixen els judicis sumaríssims, sense cap garantia legal. Les víctimes passen de ser "desapareguts" a ajusticiats.